Páginas

lunes, 25 de abril de 2016

Com veig el màster?

Arran d'una classe, des del punt de vista de la majoria, poc productiva, vam començar un debat a classe sobre l'efectivitat dels continguts que es donen en el màster.
Vam dedicar una classe i mitja a analitzar els exàmens tipo test per arribar a la conclusió que les dades no eren fiables perquè la mostra era petita.
I ens preguntem: no hagués estat més útil treballar els continguts curriculars de la ESO i el Batxillerat? Treballar l'electrotècnia, l'electrònica digital o les estructures?
Des del punt de vista dels alumnes del màster si, des del punt de vista del que fa les normes no; i és que només pel fet de tenir el títol d'enginyer se suposa que saps fer-ho tot, encara que siguis enginyer informàtic sabràs d'estructures, i encara que siguis d'arquitectura sabràs d'electrotècnia, no cal repassar continguts, i per això es prohibeix la impartició de continguts didàctics de secundària en el màster.
Per altra banda, partint de la resignació de no poder repassar continguts de tecnologia em pregunto: l'estudi dels exàmens tipo test és el millor contingut per donar en el màster? Altre cop penso que NO!
Quan vam començar l'assignatura d'aprenentatge i ensenyament de la tecnologia em vaig fer un llistat mental de tot allò que pensava que hi estava relacionat i que m'agradaria aprendre, i una de les coses que vaig pensar va ser: M'agradaria aprendre les diferents teories sobre el procés d'aprenentatge, voldria saber quins són els passos de l'aprenentatge més acceptats i com mitjançant la tecnologia i l'ensenyament ajudem als alumnes en aquest procés. Voldria saber com s'inclou el que comunament anomenem "nadius digitals", si la tecnologia altera el procés d'aprenentatge tradicional, i si ho fa, com ho fa? Com ens podem adaptar a les necessitats d'aquests nous alumnes mitjançant la tecnologia?
Un seguit de qüestions que en aquest màster no s'han plantejat. I en canvi, ens han donat, entre altres coses, l'estadística dels examens tipo test.

En segon terme voldria qüestionar l'existència del màster de formació del professorat com a tal. I és que aquest màster és el fill d'un curs que s'impartia els dissabtes i que durava tres mesos: el CAP. Pel que he anat escoltant, els continguts no han variat massa i l'única cosa que si ho ha fet ha estat la normativa; i què implica la normativa? La normativa diu que un màster ha de tenir un total de 60 crèdits, que cada crèdit són entre 25 i 30 hores de dedicació per part de l'estudiant, és a dir, un total d'entre 1500 i 1800 hores en total, 225 hores cada mes i 7,5 hores cada dia de la setmana... En resum fer aquest màster és una feina a jornada completa sense descans! Això sí, una feina en la que ets tú qui pagues, i no poc, 2500 euros!
Així doncs, com pot ser que es donin els mateixos continguts quan el temps de dedicació és tan diferent? Ben fàcil, repetint la feina, fent en diferents assignatures la mateixa feina: m'avaluaran un mateix bloc des de dos assignatures diferents, ara he de fer una macroprogramació en grup, igual que el quadrimestre anterior, hem anat al taller a fer projectes similars varies vegades, etc.
Tot i així s'ha de dir que els professors entenen l'absurd de la situació i no s'ajusten a les hores que marca el currículum; més que res perquè també és absurd pensar que un professor pot avaluar tantes hores de treball de tants alumnes en el termini fixat.

miércoles, 16 de marzo de 2016

Kahoot

Aquest matí a primera hora he dut a terme l'última intervenció de pràctiques a l'escola. La unitat didàctica que he donat ha estat la programació dels elements motrius d'un robot. L'assignatura és una optativa per al curs de tercer i és per tant, quadrimestral. He assistit a les unitats didàctiques anteriors i en cap d'elles s'havia fet cap examen.
Tot i així vaig decidir fer un examen al final de la unitat didàctica a més a més de la pràctica que sempre fan al acabar una unitat. Avui he fet l'examen i l'he fet amb el kahoot; ha estat tot un èxit. Un cop acabat l'examen m'han demanat de fer-ne un altre, no volien seguir fent projectes amb el robot ni jugant amb el robot, volien fer més exàmens.. Ha estat una grata sorpresa que volia compartir al blog, us deixo amb un vídeo del que fem a classe.


video

lunes, 29 de febrero de 2016

Activitat anti assatjament

Activitat que vaig portar a la pràctica divendres passat amb un grup de nens i nenes de 11 i 12 anys  en que s’havien detectat alguns líders negatius:
Es van posar tots els nens i nenes en rotllana, a cadascú se li va proporcionar un full din A4 i un llàpis de color; en el seu full havien de posar el seu nom de manera clara i visible a la part superior de la pàgina. A continuació passaven el full al company de la dreta de la rotllana i rebien el full del company de l’esquerra en el que havien de posar alguna cosa positiva d’aquell nen/a i passar-lo a la dreta, i així fins que el seu full donava tota la volta a la rotllana i rebien el seu full amb comentaris positius dels seus companys.
L’objectiu era fomentar la cohesió de grup i l’autoestima.

L’activitat, però, no va sortir com s’havia planejat. Els líders negatius van escriure comentaris negatius i despectius a aquells companys més febles o amb menys suport per part del grup; probablement ho fessin per costum. Pel dia següent els referents del grup vam estar analitzant el color de llapis dels comentaris i comparant-lo amb el color de llapis en que els líders negatius havien escrit el seu nom en el seu full; es van identificar 2 líders negatius que havien arribat a escriure una vintena de comentaris despectius. Donada la claredat de l’assetjament, el grup va reaccionar desaprovant els comentaris negatius i els assatjadors es van adonar de la gravetat dels seus actes. Com a mesura sancionadora, es demanarà als assatjadors que escriguin una frase descrivint alguna cosa positiva de cada persona a la que hagin fet un comentari negatiu.

viernes, 19 de febrero de 2016

Relació Profes-Alumnes. Tabú? Parlem-ne

Arran de l'escàndol de l'escola dels Maristes de Sants he escoltat molts debats en que es posava en dubte la professionalitat del professorat. Trobo que aquesta qüestió és molt delicada com per fer judicis ràpids i encendre així una alarma social molt perillosa.
No dic que no sigui d'una gravetat extrema el que va passar en aquella escola, sinó que generalitzar és molt perillós.
M'explicaré. Ahir vaig trobar una nena plorant al pati; era una nena que coneixia força bé i m'hi vaig acostar i li vaig preguntar què passava. La nena va aixecar la mirada i em va dir que no ho volia explicar arrencant a plorar més fort. En aquell moment la vaig abraçar, li vaig dir que no calia que m'ho expliqués si no volia però que m'agradaria ajudar-la. Quan va parar de plorar em va explicar el problema i li vam buscar una solució.
Preguntes: Vaig fer bé en abraçar-la? Es podria haver malentès la abraçada? I si jo hagués estat un noi? S'hagués vist diferent? Per què?
El que vull dir amb tot això és que els acostaments són perillosos i que la gran majoria de professors actuem a fi de bé; els adults això ho entenem, però els alumnes, els adolescents encara estan creixent i en molts casos no entenen la gravetat d'una acusació per abusos; i si, a sobre, la societat i per proximitat els pares posen en dubte les accions del professorat d'una manera general, els alumnes ho aprendran, i accions tant simples com l'abraçada a una nena que plora es trauran de context i es donaran males interpretacions molt greus.

Aplicació innovadora

Mentre estava fent les pràctiques, a la classe de programació d'aplicacions amb 4t d'ESO, el professor ha posat com a exemple d'aplicació una App que està fent ell molt interessant.
Consisteix en que cada alumne pugui tenir un tutor virtual mitjançant una App que els acompanyi en els diversos problemes que puguin sorgir i que puguin necessitar ajuda de manera ràpida.
Problemes relacionats amb la convivència escolar, el suport personal, la gestió del temps, l'orientació acadèmica, etc. que els alumnes sovint volen resoldre al moment i que el tutor (carregat de feina) no pot respondre en aquell instant.
Aquesta aplicació també preveu ser d'ajuda per als tutors. En molts casos quan els alumnes no són conflictius, no són grans estudiants ni destaquen en res es queden en el punt mort de la visió del tutor. Al ser una aplicació personal, cada alumne introdueix les seves dades - més enllà dels registres de filiació dels sistemes informàtics formals -; per exemple el nik o el mote amb el que li agrada que el cridin, el temps que passen a casa amb els pares, amb els amics, sols..., com gestionen les xarxes socials a Internet, etc. L'aplicació recull aquesta i molta més informació personal per tal de fer un quadre de cada alumne i ho guarda sota la seguretat d'un usuari i una contrasenya.
Els professors, tutors, families i tots aquells adults que formen part de la vida d'un adolescent estarien també registrats en l'aplicació i podrien accedir a la informació de l'adolescent que correspongui.
Així doncs l'aplicació seria un recurs interactiu per als alumnes que els ajudaria a organitzar-se millor, conèixer l'escola, ajudar-lo a reflexionar sobre els seus resultats i fins i tot a comunicar-se amb els adults que l'envolten si no es troba bé o pateix alguna mena de conflicte.