Páginas

Sessió 3 (3/3/2016): La creativitat

La creativitat va començar a ser investigada científicament a la dècada dels 50 per Guilford (Treinta y cinco años del pensamiento divergente: teoria de la creatividad de Guilford) probablement gràcies al canvi de mentalitat que s'estava produïnt en aquella època en quant a l'estructura de la ment humana i la intel·ligència.
Fins que Renzulli no va proposar la teoria dels tres anells l'any 1936 es creia que la intel·ligència tenia només una vessant i que aquesta es podia mesurar amb el QI; Ranzulli proposava tres factors que intervenien en la intel·ligència humana i un d'ells era la creativitat.
Teoria dels tres anells de Renzulli:

Així doncs, Guilford va definir uns trets de creativitat que van ser:
- La sensibilitat als problemes: en el sentit d'adonar-se de la importància d'un canvi.
- La fluidesa de pensament: ja que a més fluidesa més generació d'idees i més probabilitats de tenir una idea creativa.
- La originalitat: referint-se a la capacitat de generar respostes diferents a les esperades en un test.
- La flexibilitat: com a capacitat de no enrocar-se en el passat i buscar noves direccions.

Poc després, hi ha una allau d'autors i estudis sobre la creativitat: Alex F Osborn es diu que és el pare del brainstorming (1953), Paul Torrance qui va crear una guia sobre la creativitat (1963) o el Sid Parnes cofundador del International Center for Studies in Creativity del Buffalo State College.


Fins el moment només s'havia estudiat i treballat per a definir el concepte i per a crear tests i medidors de la creativitat; no va ser fins la dècada dels 70 i 80 que es va començar a estudiar la manera de treballar la creativitat, la manera de que una persona pogues ser més creativa.
Alguns autors destacables de l'època van ser:

No hay comentarios:

Publicar un comentario