El Projecte home té com a objectiu ajudar a les famílies a connectar amb els adolescents i conscienciar-los del consum de drogues.
A la xerrada, però, ens vam centrar en l'addicció a les drogues; i la primera qüestió que ens va presentar va ser: Quin es el nostre paper com a agents preventius en les addiccions?
S’ha de treballar per trobar l’origen del problema. Tota
addicció té com a finalitat tapar un problema existent. En els adolescents en
molts casos és un problema de gestió de les emocions, relacions amb les famílies,
d’autoestima, etc.
Com a docents hem de promoure l’esperit crític, aprofitar
quan els alumnes treuen el tema. No s’han de normalitzar les addiccions. S’ha
de parlar de tots els efectes de les drogues tant dels dolents com dels bons.
Hem de connectar amb la nostra adolescència per acostar-nos als alumnes. I,
sobretot, s’ha de vigilar el vocabulari, no podem parlar de drogues dures i
drogues toves.
Jo penso que, al final, tot és conèixer a un mateix i tenir
una bona base de valors: l’adolescència és un procés de canvi físic, emocional,
psicològic i d’experimentació; i, des de el meu punt de vista, el consum de
drogues a l’adolescència és comú i no es podrà erradicar mai. El que també penso
és que un cop acabat el canvi, si es té una bona base, els nois i noies tornen
a la normalitat i a l’ús responsable de les substàncies – si és que s’han
consumit. Si el noi o noia no té una bona base d’autoconeixement i valors, és importantíssim
el treball emocional i les habilitats per gestionar els problemes del dia a dia,
per a poder tirar endavant sense haver d’amagar-se darrere les drogues.
En molts casos, els alumnes no tenen les competències emocionals
desenvolupades perquè la família tampoc les té. En el projecte home es
treballen també les competències emocionals dels membres de les famílies, i
quan aquests van aprenen i desenvolupant-les, la situació dóna un gir molt
radical i molt positiu.
La clau és la capacitat de gestionar els problemes i les (sovint) dures situacions que viuen alguns xavals... Interessant reflexió!
ResponderEliminar