Relació Profes-Alumnes. Tabú? Parlem-ne

Arran de l'escàndol de l'escola dels Maristes de Sants he escoltat molts debats en que es posava en dubte la professionalitat del professorat. Trobo que aquesta qüestió és molt delicada com per fer judicis ràpids i encendre així una alarma social molt perillosa.
No dic que no sigui d'una gravetat extrema el que va passar en aquella escola, sinó que generalitzar és molt perillós.
M'explicaré. Ahir vaig trobar una nena plorant al pati; era una nena que coneixia força bé i m'hi vaig acostar i li vaig preguntar què passava. La nena va aixecar la mirada i em va dir que no ho volia explicar arrencant a plorar més fort. En aquell moment la vaig abraçar, li vaig dir que no calia que m'ho expliqués si no volia però que m'agradaria ajudar-la. Quan va parar de plorar em va explicar el problema i li vam buscar una solució.
Preguntes: Vaig fer bé en abraçar-la? Es podria haver malentès la abraçada? I si jo hagués estat un noi? S'hagués vist diferent? Per què?
El que vull dir amb tot això és que els acostaments són perillosos i que la gran majoria de professors actuem a fi de bé; els adults això ho entenem, però els alumnes, els adolescents encara estan creixent i en molts casos no entenen la gravetat d'una acusació per abusos; i si, a sobre, la societat i per proximitat els pares posen en dubte les accions del professorat d'una manera general, els alumnes ho aprendran, i accions tant simples com l'abraçada a una nena que plora es trauran de context i es donaran males interpretacions molt greus.