Páginas

Activitat 1: Mètode KIVA

Activitat 1 (posterior a les lectures).
  1. Resumiu en una pàgina, aproximadament, la problemàtica de l’assetjament escolar: identifiqueu els diferents rols que hi intervenen i com l’enfoca el mètode KIVA.
Problemàtica de l’assetjament escolar
Actualment la majoria dels nois/noies i joves tenen actituds en contra de l’assetjament però pocs reaccionen en contra d’aquest assetjament i els assetjadors. Molts no intervenen i d’altres donen suport o reforcen la intimidació rient o cridant.
L’assetjament escolar és realment un problema col·lectiu i és per això que s’ha d’identificar tots els actors involucrats i els seus rols per posar fi a aquesta situació.
Diferents rols que hi intervenen i com l’enfoca el mètode KIVA
En els articles llegits hem observat que hi ha els següents rols:
Assetjador
Són les noies o nois que fan l’assetjament a d’altres o els que col·laboren en aquest assetjament escolar. Els assetjadors trien a nens solitaris, de pocs amics, nouvinguts a l'escola que necessiten ser acceptats ràpidament o simplement nens febles. Quan no troben una víctima entre la resta dels seus companys; en general els trien amb desavantatges físics, més petits, més lleugers o que no sàpiguen defensar-se.
Solen ser populars a les escoles i l’assetjament fonamenta d’alguna forma el seu estatus.
Assetjat
Són els alumnes sotmesos a assetjament escolar. Solen ser nens solitaris, tímids, amb poca autoestima o simplement escollits ha dit.
Professors
Els casos d’assetjament escolar detectats són assignats a docents capacitats en el tema. Hi ha reunions sistemàtiques de seguiment. Els estudiants poden reportar la intimidació que han experimentat o presenciat a través del joc en línia, enviant un missatge a través d'una bústia virtual en el joc, i el missatge arriba a l’equip responsable de Kiva en la seva escola.
Observadors
Els observadors són “experts” del que està passant, de qui agredeix a qui i de com ho fa. Són actors clau en la prevenció de l’assetjament.
Hi ha quatre tipus d’observador segons les lectures d’aquest apartat. Aquests observadors són els següents:
  • Els assistents dels assetjadors: Són els nens que ajuden al líder en l'assetjament,
  • Els reforçadors dels assetjadors: Són els que donarien feedback positiu a l'assetjador (rient-se de l'assetjament o fent-los directament).
  • Els externs: Serien qui es retiren de la situació sense prendre partit per ningú (fins i tot encara sentint que la intimidació és errònia).
  • Els defensors de la víctima: prendrien partit pels assetjats, consolant i donant-los suport. El suport als assetjats requereix un cert “status” dins el grup, ja que s’enfronten a les accions del líder.
L’enfocament del mètode KIVA
El mot KiVa és un acrònim de dues paraules en Finlandès, que vol dir més o menys, guai, que mola. Els seus inicis van ser el 2007 i ja s'ha posat a la pràctica al 90% d'escoles de Finlàndia. S'imparteix classes en tres etapes de la vida: als 7, 10 i 13 anys. Les escoles que s'impliquen, ha de ser el 100% del professorat disposat a aplicar el mètode.
El mètode consisteix en 10 lliçons (2 sessions per lliçó) i activitats durant el curs.
El mètode Kiva aborda una peça crítica que, d'acord a les seves troballes, perpetua la intimidació. Aquesta és la participació dels "observadors" en l'assetjament escolar.
El mètode KIVA intervé sobre l’assetjador i sobre la víctima, però sobretot sobre els observadors, ja que són aquests els que donen força a l’assetjador per continuar amb la conducta d’abús. Per a canviar aquesta conducta en els observadors, el mètode KIVA es val d’un joc de antiintimidació en línia, els estudiants juguen durant i entre les lliçons. En el joc, els estudiants aprenen fets ("jo sé"), habilitats pràctiques ("jo puc") i també aprenen a reflexionar sobre el seu propi comportament amb els seus companys ("jo faig").
  1. Realitzeu una proposta d’activitat pràctica de prevenció a classe, diferent de les comentades a l’aula o a les lectures.
Mesura preventiva
Objectius:
  • Identificar els diferents rols que pot adoptar una persona en cada situació.
  • Identificar i gestionar les pròpies emocions.
  • Representar emocions i sensacions que sent una altra persona - Treballar l’empatia.
  • Reflexionar sobre els actes de cada rol.
Descripció:
Activitat 01
Plantejarem una activitat en la qual els alumnes faran un teatre per interpretar situacions reals de la nostra societat a on els involucrats tinguin emocions i sensacions semblants a l’assetjament escolar. D’aquesta manera els alumnes podran experimentar amb les seves interpretacions situacions semblants al bullying.
La part més important d’aquesta activitat és la reflexió final per part dels actors i la resta d’alumnes de classe que faran les vegades de “jutjat popular”, observant i jutjant les accions negatives dels rols dels actors i valorant quines serien les conseqüències en la nostra societat pels diferents rols d’aquesta història.
Possible activitat 02 (2 dies)
Visualització d’una pellícula de la llista:
Segon dia, en grups de quatre persones faran un llistat de possibles solucions al bullying. (10 minuts)
Seguidament en grups, es ficaran d’acord dels possibles motius que porta l’agressor a fer la vida impossible a un company.
Els pròxims 15 minuts tots els grups es ficaran d’acord i ficaran punts en comú dels dos apartats anteriors.
Els objectius de la pràctica és generar empatia amb l’agredit i l’agressor.
Activitat 03
Activitat que vaig portar a la pràctica divendres passat amb un grup de nens i nenes d'11 i 12 anys en què s’havien detectat alguns líders negatius:
Es van posar tots els nens i nenes en rotllana, a cadascú se li va proporcionar un full din A4 i un llapis de color; en el seu full havien de posar el seu nom de manera clara i visible a la part superior de la pàgina. A continuació passaven el full al company de la dreta de la rotllana i rebien el full del company de l’esquerra en el que havien de posar alguna cosa positiva d’aquell nen/a i passar-lo a la dreta, i així fins que el seu full donava tota la volta a la rotllana i rebien el seu full amb comentaris positius dels seus companys.
L’objectiu era fomentar la cohesió de grup i l’autoestima.
L’activitat, però, no va sortir com s’havia planejat. Els líders negatius van escriure comentaris negatius i despectius a aquells companys més febles o amb menys suport per part del grup; probablement ho feien per costum. Pe l'endemà els referents del grup vam estar analitzant el color de llapis dels comentaris i comparant-lo amb el color de llapis en què els líders negatius havien escrit el seu nom en el seu full; es van identificar 2 líders negatius que havien arribat a escriure una vintena de comentaris despectius. Donada la claredat de l’assetjament, el grup va reaccionar desaprovant els comentaris negatius i els assetjadors es van adonar de la gravetat dels seus actes. Com a mesura sancionadora, es demanarà als assetjadors que escriguin una frase descrivint alguna cosa positiva de cada persona a la qual hagin fet un comentari negatiu.


Activitat 04
S’ajunten per grups de 8 persones, formen un cercle i al centre se situa una de les persones, amb les cames ajuntades. De manera que es deixa caure i els companys el reben suaument i el passen a un altre company.
Mitjançant aquesta activitat es pretén treballar principalment 2 coses: la confiança en el grup i la necessitat del grup. De tal manera que ha de confiar en el grup i aquest ha d’existir, ja que sense el grup o amb un grup petit, aquesta activitat és molt més complicada i molt menys divertida.


  1. Reflexioneu sobre els avantatges i inconvenients de l’avaluació proposada en aquesta activitat.

Avantatges
Inconvenients
Activitat 1:
  • Els alumnes poden visualitzar i patir les emocions de les víctimes.
  • És una activitat participativa.
  • Es poden representar diferents situacions d’assetjament.
Activitat 1:
  • Els alumnes poden agafar aquesta pràctica com un lloc sense contingut.
  • Poden negar-se a interpretar els rols o les situacions.
Activitat 2:
  • Els alumnes aportaran solucions a l’assetjament escolar.
  • Es treballa l’empatia entre agressor i agredit.
Activitat 2:
  • A priori és difícil  que treballin conjuntament l’agressor i l’agredit.
Activitat 3:
  • Fomenta la cohesió de grup i l’autoestima.
  • El professor pot detectar possibles agressors.
Activitat 3:
  • Potser contraproduent si els líders negatius escriuen comentaris negatius i despectius a aquells companys més febles o amb menys suport per part del grup.
Activitat 4:
  • Fomenta la necessitat del grup.
  • Es treballa la confiança en el grup.
  • Barreja entre alumnes.
Activitat 4:
  • Perill de lesions si no es treballa correctament.

Reflexió
Aquestes activitats són molt interessants i estan pensades perquè l’alumne s’involucri i participi de manera activa per prevenir l’assetjament escolar.
Els docents han de potenciar els avantatges de la taula anterior per treure el millor rendiment a les activitats. Al mateix temps haurà de treballar per minimitzar els inconvenients.

Activitat 2 (posterior a la lectura).
  1. Resumiu breument l’article de revisió de Salmivalli (2010), i les línies de recerca futura que apunta l’autora.
Heinemann descriu que el mobbing és una situació en què tota l’escola, o la majoria d’ella, ataca a un noi. El senyor Olweus exposa que aquesta situació injusta és continua i duradora al llarg del temps.
L’agressor té unes característiques comunes amb altres agressors. La seva particularitat és el seu comportament agressiu.
Però que és el que vol l’acusador? L’acusador vol un alt estatus i ser un referent al grup.
Aquest comportament es focalitza entre els nois. Tot aquesta idea de ser “macho alfa” queda mimetitzat a les presons i el comportament entre els presoners. Has de donar la imatge als altres que no ets feble.
Una etapa de la vida on hi ha més maltractament és a l’adolescència.
A l’edat dels 12 anys hi ha un increment preocupant de l’assetjament escolar. L’agressor tria la seva víctima per aconseguir un èxit del 100% que el podrà dominar. Per tant les víctimes acostumen a ser els més vulnerables i insegurs de si mateixos. Per aconseguir aquest reconeixement per part del grup, l’assetjador acostuma a fer les agressions davant del grup.
No està del tot clar el perquè els agressors estan percebuts com a “guais” entre el grup.
Hi ha estudis que els agressors poden ser populars a l’edat de 5 a 8 anys.
Resumint, hi ha un cert suport a la hipòtesi que els agressors són impulsats a una recerca d’alt estatus.
Els assetjadors semblen triar els seus objectius, així com el temps i el lloc dels atacs en una manera de maximitzar les seves possibilitats de demostrar el seu poder davant dels companys, i en molts casos tenen èxit en l'obtenció de prestigi. Tot això sembla no reproduir-se amb les noies, o si existeix amb molt poca intensitat.
Els espectadors poden involucrar-se a favor de l’assetjador o per un altre cantó oposar-se. Si es fiquen al bàndol de l’agressor, el resultat és més dramàtic per a la víctima. És a dir, la probabilitat d’ansietat de la víctima és molt major si la classe es fica al bàndol de l’agressor. Hi ha uns estudis en què reflecteixen que com més companys té l’agredit que li poden fer suport, menys conseqüències negatives apareixen a la víctima.
Uns estudis de Finlàndia revelen que els joves com a defensors de les víctimes eren un 17-20%, mentre que els nens que reforçaven l'agressor van ascendir a 20- 29%. Gairebé una tercera part (26-30%) no pren partit amb ningú sinó que es retiren de situacions d'assetjament, per tant permetent passivament la intimidació.
Però per què l’entorn no s’involucra a defensar a la víctima? Estudis recents tendeixen a dir que si hi ha molts espectadors, el risc d’ajudar a la víctima pot suposar que tu també pots passar a ser víctima.
Els nens que tenen fortes actituds contra la intimidació són empàtics, i tendeixen a ser els defensors dels seus companys de classe. Les nenes tendeixen a ser més defensores que els nens.
Witvliet argumenten que els nens poden unir-se als grups d'intimidació per tal de millorar la seva pròpia posició social a l'aula.
Els estudis de Juvonen indiquen que els nens que són espectadors i que riuen les gràcies als assetjadors a la llarga poden convertir-se en assetjadors lleus o convertir els seus comportaments com intimidadors.
Roland ha argumentat que la intimidació no només pot ser útil per obtenir l'estatus i el poder, sinó també per la creació d'un sentit de pertinença entre els nens que intimiden.
La variable més important en l’assetjament és les diferències individuals, ja que les diferències entre aules és molt poc significatiu. Un tret molt important en l’aula és l'empatia que era més probable que condueixi a la defensa dels comportaments en algunes classes de l'escola més aviat que en altres.
Si hi ha més víctimes, els efectes negatius no són tan destructius. En contra, si la víctima veu que és ella sola, l’efecte pot ser més destructor.
Els nens i adolescents davant problemes de la intimidació com els espectadors es troben atrapats en un dilema social. D'una banda, entenen que la intimidació és un error i que els agradaria fer alguna cosa per aturar-la, per contra, s'esforcen per assegurar el seu propi estat i la seguretat en el grup.
Per concloure, si volem que el bullying vagi a menys hem de ser capaços que els alumnes desenvolupin l’empatia. Però com podem aconseguir això si entre els adults no és possible?

  1. Trieu una de les referències donades a l’article de Salmivalli (2010), cerqueu-la, llegiu-la i resumiu la seva aportació.
L’article triat és “Developmental Changes in the Priority of Perceived Status in Childhood and Adolescence” de M. Kathryn LaFontana.
L’objectiu principal de l’article era el de determinar el grau en què els nens/es i adolescents prioritzen la reputació i l’estatus social per sobre altres aspectes també importants, i com a mesura que creixen aquest fenomen varia.
L’estudi es va enfocar de manera que als participants se’ls ensenyaven dues vinyetes una que representava una situació en la qual es guanyava reputació entre iguals i una altra en la qual es representava un comportament que no seguia les normes, els participants havien d’escollir-ne una. A continuació es va seguir el mateix patró per comparar el guany de reputació amb fer amistats, relacions amoroses i l’empatia per un company amb dificultats.
Explica la teoria de H.S. Sullivan en la que es determinen les prioritats dels individus a cada grup d’edat, lligades inevitablement al nivell evolutiu.
En la infància entesa des dels 6 als 8 anys, l’acceptació dels altres comença a ser important però no el suficient per a transgredir normes, qüestionar l’autoritat o assetjar un company.
En la primera adolescència es fa vital l’acceptació dels iguals fins al punt de transgredir normes i fingir; aquesta etapa es passa quan els preadolescents es fan grans i guanyen confiança en ells mateixos i s’adonen que no necessiten transgredir normes per ser acceptats. L’assetjament als companys també és un tret d’aquesta etapa on sembla que l’agressió i el bulling serveixen per mantenir l’estatus dins el grup, en la següent etapa els adolescents passen a tenir com a primera prioritat les relacions amoroses.
Quant al gènere dels adolescents també hi ha diferències; les noies tendeixen a desenvolupar les habilitats socials abans que els nois. També es destaca que les noies són més capaces d’equilibrar les seves prioritats al llarg de l’adolescència.
Les diferencies ètniques també juguen un paper que fa variar en lleu mesura els resultats.
L’aportació d’aquesta referència a l’article de Salmivalli consisteix en la determinació de l’edat en què el bulling és més present i el context de desenvolupament dels adolescents en aquell moment.

  1. Observeu aquestes dues lectures i compareu l’estil, format, registre i continguts, amb les lectures de l’activitat 1.
La gran diferència d’aquestes lectures amb les de l’apartat 1, és bàsicament que en aquestes tota afirmació està referenciada amb altres documents. Tot està justificat. En canvi les de l’apartat 1 no està justificat. Per un altre cantó, això permet fer una lectura més ràpida i fluida.
En aquest cas parlem de dos tipus de lectures. Les referides a l’activitat 1 són articles de divulgació i les lectures de l’activitat 2 són articles de recerca dins una revista científica de cert prestigi.

Activitat 3 (posterior a les lectures).
  1. Compareu les dues lectures: en un cas és un resum d’una tesi doctoral dirigida per la Dra.Salmivalli (on trobareu els darrers articles de recerca sobre el tema, fets pel seu grup de recerca) i l’altre és un breu article de Viscardi (2011).
La primera lectura és una tesi de Silja Saarento que anomena com a “Conceptualització i contraprestació de la dinàmica del bulling: tractat en el context de l’aula i l’escola“ (CONCEPTUALIZING AND COUNTERACTING THE BULLYING DYNAMIC: CLASSROOM AND SCHOOL CONTEXTS MATTER). Per tant, com a tesis conté un àmplia anàlisi complet del tema que es basa en l’anàlisis del mètode KIVA.
Iniciant la tesi amb una conceptualització del bulling incloent una definició molt simple i encertada “...bulling es refereix a repetits i intencionats actes d’agressió directe cap a un altre individu de manera prolongada al llarg del temps.“ (...bullying refers to repeated and intentional acts of aggression directed at another individual over a longer period of time.).
A continuació s’introdueix al lector amb els propòsits de la tesi que són 4 estudis. Però abans d’entrar amb els estudis, s’explica el mètode emprat per a la realització d’aquests estudis.
Posteriorment es presenta una visió general dels 4 estudis realitzats. Per a finalment plantejar la discussió amb gran molta informació sobre resultats, limitacions, abast...
Per altra banda, la segona lectura és un article de millor lectura (comparat amb la tesi). Que en aquest cas també tracta sobre el programa KIVA, però d’una manera més directa a la informació que ha considerat més important l’autor. De manera que llegint aquest article un se'n fa una idea dels resultats obtinguts a la tesi anterior, i que si els troba d’interès, pot ampliar-ne la informació accedint a la tesi complete (i els seus estudis adjunts).

  1. Quins punts febles pot tenir el mètode KIVA? Com ho milloraríeu?

Una gran carència és la voluntarietat de formar part del programa per part de famílies, on és la base del nen. Doncs, seria important el compromís per part d’aquest col·lectiu en la resolució de conflictes per a l’èxit rotund.
En el país Espanya del qual formem part, existeix una cultura arrelada sobre el tema educatiu que pot dificultar l’aplicació d’aquest mètode. Aquesta cultura és la de “tú ets el professor, tú tens el problema”. Per sort, de cada cop més les famílies deixen de banda aquests pensaments, però desgraciadament, encara queden restes que dificulten l’aplicació d’aquest mètode.
Aquest mètode té molt bona acceptació als països desenvolupats i especialment amb més poder adquisitiu i que tenen o disposen de més recursos a l’aula. M’agradaria testejar els resultats en països sense recursos TIC  i amb situacions o països més conflictius com Hondures, Brasil…
El mètode pot tenir bons resultats però no deixa de ser un negoci a gran escala el fet de pagar per tot. Amb això volem dir que fa falta inversions per la traducció del programa, per pagar la llicència del desenvolupament de KIVA i per arrodonir-ho pagar també el sou d’una coordinadora/or internacional.

  1. Feu una reflexió final sobre el rol del professorat en la resolució de la problemàtica de l’assetjament escolar.
El professorat té la maduresa, com a persona adulta, per resoldre les problemàtiques als centres i com a docent hauria d'estar capacitat per a la gestió d’aquests conflictes. No és tan sols responsabilitat del professorat, ja que igual que a les guerres, els soldats poden tenir tota la voluntat de lluitar per l’objectiu, però sense les eines adients, la lluita no té sentit. Per tant, no és tan sols el professorat qui ha d'implicar-se en aquesta problemàtica, sinó que també inclou els centres mitjançant les seves normes, formacions, eines… igualment també involucra al ministeri d’educació, ja que els centres i els professors depenen de l’ajut rebut per part d’aquest. Finalment, recordar que els alumnes dediquen moltes hores al centre, però moltes més hores amb les famílies, i com a conseqüència, les famílies han de formar part de la solució a aquesta problemàtica.

Per altra banda, el docent ha d'estar disposat i preparat per a la gestió d’aquests conflictes. Aquestes accions han de ser tant de resolució com de prevenció de la problemàtica. Per tant, el primer pas a realitzar és una prevenció a les aules i al centre per evitar haver de recórrer a la resolució d’aquesta problemàtica.

No hay comentarios:

Publicar un comentario