En aquesta sessió vam assistir a una xerrada a l’escola
industrial de Barcelona sobre les impressores 3D. Ha estat una xerrada força
tècnica en la que ens han explicat les principals característiques passant pels
tipus de impressió, el material que es pot utilitzar i els avantatges i
limitacions.
APUNTS
La diferencia principal entre la construcció d’objectes de
manera convencional i la impressió 3d és que la primera obté el objecte
mitjançant l’extracció de material, mentre que la impressió 3d el que fa és
afegir material per a l’obtenció del producte. Dins la impressió 3d hi trobem
diferents maneres d’imprimir, la més comuna és la que aplica capes de material
fos per a aconseguir volum. És la més utilitzada perquè genera pocs residus i
té un cost de producció molt baix.
En quant al material, es pot utilitzar des de plàstics fins
a alumini, imitacions de fusta o, fins i tot, gomes. La utilització d’un
material o un altre dependran de les característiques que es vulgui que tingui
el producte final.
Avantatges, com ja s’ha dit, el baix cost de producció, la
rapidesa en l’obtenció de l’objecte, la generació de molt pocs residus, la gran
capacitat de obtenir un objecte personalitzat.
Inconvenients, l’objecte té limitació de forma, no pot tenir
cap element volant (sense base) ja que les capes s’apliquen amb el material en
estat líquid i aquest necessita d’una base on aguantar-se. Limitacions de
mides, està subjecte a les mides de la impressora, és necessari també que
l’objecte a imprimir es presenti en volum – cosa que requereix uns mínims
coneixements de dibuix per ordinador-.
CONCLUSIÓ
Trobo que ha estat una xerrada productiva i no ha durat més
del que era necessari; el que potser he trobat a faltar han estat més exemples
de com aplicar aquesta tecnologia a l’aula de secundària, tot i que aquesta és
la feina del docent.
En quant a considerar que la impressió 3d és el futur,
discrepo. Trobo que té massa limitacions, s’hauria de millorar la impressió 3d
per a fer-la més útil, i fer-la imprescindible per a que sigui el futur.
Metàfora del dia: penso que les impressores 3d són com la
màquina d’escriure antigament, que permetien no haver d’escriure a mà però que
presentaven moltes limitacions com la de no poder corregir un error o no poder
escriure en el lloc del full on es volgués. La màquina d’escriure es va
millorar i es va convertir en un ordinador. De la mateixa manera, penso que les
impressores 3d han de fer encara aquest salt evolutiu, i convertir-se en els
ordinadors de les màquines d’escriure.
Tot i així, personalment, ja li he trobat una utilitat. Per
al TFM estic programant un projecte que inclou càlcul d’estructures, i la
impressió 3d d’aquestes estructures podria ser un punt clau per al projecte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario