Páginas

Sessió 7: 7/4/2016

En aquesta sessió del màster he preguntat al professor quins aspectes em valoraria del Bloc a l'hora de puntuar-lo.. I la conclusió ha estat: he de millorar la creativitat del Bloc. Com es millora la creativitat? Com s'aprèn a ser creatiu? Podem ser creatius en algo que no ens motiva? És just que s'avalui la creativitat?
Jo penso que no! Penso que si estem fent un màster per a ser professors no és just que s'avalui la creativitat d'un blog; penso que si es vol valorar la creativitat s'hauria de fer d'activitats docents, d'aspectes que estiguin relacionats amb la docencia que, al cap i a la fi, és el que ens hauria d'agradar i motivar si estem fent el màster. A més, la valoració de la creativitat en activitats docents gradua també la implicació, la motivació i la vocació; i això sí seria un aspecte just a avaluar en un màster de professorat. Seria una manera de millorar la qualitat del professorat i la qualitat de l'educació.
Què millorem com a professors quan aprenem a ser creatius en un bloc?

Per altra banda, què vol dir ser creatiu? Fer vídeos en comptes de redactar? Fer dibuixets?
Toni, jo en comptes de ser creativa, a partir d'ara, seré crítica; i l'últim dia de classe defensaré l'avaluació de l'esperit crític en comptes de la creativitat. Tu mateix a classe ens has dit que ens passaves la pilota de l'avaluació, i jo, t'agafo la paraula.

Un cop dit això, comencem amb la tasca d'avui.
Començaré comentant el vídeo d'Isaac Asimov que hem vist a classe i ho faré contestant a la pregunta: Perquè internet no ha resolt els problemes educatius?
Trobo que és força senzill, internet no ha resolt els problemes educatius perquè no ha incorporat cap element pedagògic respecte els llibres de text. Internet s'adapta tant a les necessitats educatives dels alumnes com ho fa un llibre de text.
Internet segueix sent, igual que els llibre, un medi; mitjançant el qual es transmet el coneixement.

Metàfora del dia: Penso que els problemes educatius són com la conducció.
Per molt que inventin màquines que puguin detectar les línies blanques del terra, que controlin la velocitat, que tinguin sensors de proximitat, òptics, de temperatura i estiguin geolocalitzats; la resposta que pot donar un ésser humà davant un canvi inesperat o una necessitat serà molt més encertada que la que pugui donar una màquina.
Quan a sobre, la interacció no és amb objectes sinó amb persones, les respostes de les màquines queden totalment fora de joc davant una resposta humana. Així doncs, la resposta educativa que pugui donar un expert de l'educació com som els professors, serà molt més vàlida que la que pugui donar Internet.

A continuació compararé el vídeo de l'Isaac amb el de Chomsky.










Per últim, (com diu a la pregunta del profe) reflexionem......
Com veiem la innovació educativa en el treball individual? .......... Ommmmmmmm.....

El meu treball individual serà un resum del meu TFM; i com ja he dit en l'apartat de qualitat educativa on es preguntava sobre la qualitat del TFM, cito textualment: "El meu treball final de màster es basa en l'estudi de les altes capacitats. No sempre una alta capacitat serà sinònim d'excel·lència ja que si l'educació no és de qualitat i no s'adapta a les necessitats individuals, una alta capacitat es convertirà en un fracàs escolar per falta d'interès i motivació. El treball té com a objectiu estudiar el procés d'aprenentatge i les característiques d'aquests alumnes per tal de detectar les necessitats i millorar la qualitat educativa que reben, per exemple adaptant els recursos didàctics."; Així doncs, la innovació que aporto és la generació de recursos didàctics adaptats a les necessitats de les altes capacitats.
En quant al treball en grup, penso no presentem res nou, res que no s'hagi vist ja; La modificació de la lletra d'una cançó mantenint la música és algo que podem veure al programa Polònia de tv3, tot i així, i a favor nostre, he de dir que mai he vist unes instruccions per a fer una pràctica al taller que estiguessin en un vídeo, que la música que hi sonés fos coneguda amb la lletra canviada i molt menys que el professor cantés. De manera que arriba el "Així doncs,": Així doncs, el treball en grup és innovador en el sentit que no s'ha fet en docència (o això crec), i aporta un component divertit molt important per a la motivació de l'alumnat a l'hora que pretén ser clar i servir de guia.


Quins avantatges i inconvenients té cada plantejament dictòmic fet?

1 comentario:

  1. Hola, recojo el guante ;-) vaig:

    - La creativitat, precisament, la vam definir a classe com fer les coses de forma diferent. Fer "dibuixets" i "videos", quan els fa molt poca gent, és creatiu sempre i quan el contingut ho sigui (hi ha videos i 'dibuixets' soporífers o que no aporten res). No confonguis el CANAL amb el CONTINGUT. Es pot ser creatiu molt creatiu amb els textos! És clar! Però precisament això, fins la teva penúltima entrada (CIFI) i aquesta, és un dels punts que no trobava al bloc.
    El que segur NO és creatiu és "tallaenganxar" les preguntes de classe i respondre-les amb tòpics, pràcticament sense redactar res propi o original.
    Per tant, creativitat SÍ, en els continguts, independentment del canal. Ara bé, obviament implica un ESFORÇ considerable, a valorar, la gent que fa apps, videos, performances, teatres,...que innova en el qui, en el com, en el què...en activitats que altres enfoquen de forma més planera.

    Tota la raó en que esteu fent coses creatives! Per això us les proposo! videotutorials, música amb lletra canviada...sí, surt a la tele, però poc a les classes, i està bé que hi sigui si el contingut és addient, que en aquest cas ho és!

    Seguim debatent, la pilota és vostra, espero la crítica -constructiva, això sí- i també l'autocrítica (no tot és llançar pilotes fora). Una abraçada i ànims! :-)

    ResponderEliminar